Es caracteritza per la manca de ganes de fer coses, la pèrdua d’interès i tot es veu com una muntanya. Apareixen sentiments de tristesa i moltes ganes de plorar. Aquest estat general de manca de força pot variar entre lleu fins a ser molt greu amb sentiments de pèrdua de motivació per seguir vivint.

És molt important no confondre la depressió amb estats de tristesa profunds quan es presenten dificultats en la vida quotidiana.

En aquests casos, els sentiments de tristesa profunda, amb el temps, aniran cedint fins a arribar a un nou equilibri emocional.

La depressió pot causar insomni, cansament, pèrdua de la gana, retard del pensament…

En el tractament més efectiu és la combinació de medicació amb teràpia psicològica. Quan abans es demani ajuda millor. D’aquesta forma es pot començar a treballar a nivell personal, familiar, laboral i social.

L’ansietat és una vivència de por, neguit i generalment amb símptomes físics, com tremolor, palpitacions, sudoració, sequedat de boca, etc.

L’ansietat és una resposta normal davant d’una situación de perill, davant d’una tasca que ens sembla complicada o davant d’una situació que volem superar amb èxit. És una resposta positiva ja que “activa” al cos per tal d’aconseguir fugir (en el cas de la situación de perill) o superar amb èxit les situacions complicades.

Es transforma en un gran malestar quan s’allarga en el temps o quan ens paralitza. Aquí és quan hem de començar la teràpia psicològica. L’ansietat crònica pot estar en la base de les malalties psicosomàtiques.

Podem experimentar una ansietat fòbica quan es desencadena davant d’un objecte que “objectivament” no és perillós (exemple: por a les formigues) i amb una resposta desproporcionada.

L’agarafòbia apareix quan s’experimenta por a llocs oberts o tancats, a sortir de casa, ha anar a llocs amb molta gent…

La fòbia social és la por a parlar en públic, a ser jutjat pels demés persones i el veiem molt sovint a l’adolescència.

L’ansietat es pot presentar en formes de crisis o atac de pànic.  Es tracta  d’un episodi sobtat de por molt intensa que s’acompanya generalment de símptomes físics (p.ex. taquicàrdia, palpitacions, sensació d’ofeg, mareig, tremolors, etc.) i pensaments negatius sobre aquests símptomes (p.ex, por de patir un infart, por de perdre el control, por de tornar-se boig/ja, por de desmaiar-se, por de morir). En una crisi d’angoixa aquests símptomes són molt “ràpids”, arriben al màxim en uns minuts i duren generalment menys d’una hora. Algunes persones, després de patir una crisi d’angoixa, sovint estan molt preocupades i noten molta inseguretat. Quan algú té crisis d’angoixa de forma repetida diem que té un trastorn d’angoixa o de pànic.

També tenim l’ansietat conseqüència de situacions estressants, com l’estrès posttraumàtic i les reaccions davant de canvis, sigui de la mena que sigui, com els trastorns adaptatius.

El tractament més efectiu és la combinació de medicació amb teràpia psicològica. Amb la teràpia cercarem de quin conflicte es tracta, sigui del passat o actual, per poder treballar-lo i millorar la qualitat de vida de la persona que pateix ansietat.

Actualment l’esquizofrènia afecta aproximadament a més de 21 milions de persones al món, el que significa entre un 1-2% de la població. És un trastorn i complex, que implica una distorsió del pensament (deliris amb creences persistents i errònies), de la percepció (al·lucinacions auditives i en ocasions visuals), de la conducta i comportament amb llenguatge desorganitzat, podent a més estar afectades gairebé la totalitat de les funcions cognitives, i gairebé sempre amb nul·la consciència de malaltia. És un trastorn crònic i causa important invalidesa social i laboral.

Aproximadament un 70 % de les persones diagnosticades d’esquizofrènia tractades adequadament, aconsegueixen obtenir un nivell de vida acceptable.

En el tractament més efectiu és la combinació de medicació amb teràpia psicològica per tal de reduir les recaigudes i minimitzar l’estrès.

El retard mental és un trastorn que afecta a les funcions cerebrals (aprenentatge, motricitat, llenguatge, comprensió…). La majoria de les causes són hereditàries.

El retard mental pot ser lleu, moderat o profund i és molt important que la persona afectada pugui participar en activitats rehabilitadores per adquirir habilitats i capacitats per a mantenir, en el possible, una vida independent.

La demència es caracteritza per per la pèrdua permanent i progressiva de la memòria i altres funcions. Pot acompanyar-se d’altres símptomes com els deliris, agitació, depressió, fragilitat emocional, insomni, etc.

La malaltia d’Alzheimer és la més freqüent de les demències, va apareixent gradualment a partir dels 60 anys i es considera que aproximadament un 30% de les persones més grans de 85 anys ho pateixen.

El Tractament consisteix en treballar per retardar al màxim el deteriorament mitjançant l’estimulació cognitiva.  Els familiars de les persones que pateixen demència en moltes ocasions necessiten pautes i recolzament.

Son trastorns d’alimentació, es a dir, trastorns relacionats amb l’alimentació.

Les persones que pateixen anorèxia es caracteritzen per un perfil psicològic associat a intentar mantenir tot sota control. Es posen metes molt elevades per sentir-se segures. Solen ser perfeccionistes i rígides. Tots aquests aspectes s’han treballar profundament a teràpia per aconseguir ser més flexible, augmentar l’autoestima i que es puguin sentir segures allà on vagin.

La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis de menjar incontroladament i posterior culpa per haver-ho fet, provocant-se el vòmit, fent dejú desproporcionat o exercici intens.

El trastorn obsessiu compulsiu es un trastorn que produeix molt patiment a la persona que ho pateix. Apareixen idees repetitives que no es poden evitar. Apareixen obsessions i impulsos irreprimibles.

Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos absurds i molestos. Es presenten repetidament tot i l’esforç per part de la persona d’ignorar-los o oblidar-se’n d’ells.

Aquestes persones reconeixen que les idees poden arribar a ser absurdes, però no poden fer res per evitar-les. (exemple, rentar-se les mans 100 cops, verificar si s’han deixat el gas obert a cada rato…).

El tractament psicològic més idoni per al Trastorn Obsessiu Compulsiu és el tractament cognitiu-conductual. Els pacients han d’afrontar de manera repetida les seves pors (un procés anomenat exposició), començant per les situacions més fàcils i progressivament avançant fins a afrontar tots els ítems temuts.

El trastorn bipolar és una malaltia mental crònica que es manifesta per l’alteració dels mecanismes del cervell que regulen l’estat d’ànim.  La malaltia se sol diagnosticar al principi de l’edat adulta.

Es caracteritza habitualment per crisis alternants de depressió i d’eufòria (mania).

El tractament més efectiu és la combinació de medicació amb teràpia psicològica per tal de d’ acceptar-se millor, regular correctament els seus horaris, detectar els símptomes de cada fase abans que sigui massa tard per a la prevenció de recaigudes i tractar determinats episodis, sobretot fases depressives.

Són aquells trastorns que afecten a la personalitat dels individus, és a dir, a les característiques emocionals, conductuals i cognitives de l’individu que enteses dins d’uns límits són considerades normals i si sobrepassen aquests límits passen a ser patològiques.  Una persona amb trastorn de la personalitat te problemes per percebre i relacionar-se amb  les situacions i les persones.

Hi ha diferents trastorns de la personalitat, entre ells el T. esquizotípic de persones excèntriques o extravagants; el T. antisocial de les persones  de les persones impulsives amb baixa tolerància a la frustració el T. paranoide de les persones desconfiades, hostils i suspicaces; el T. límit de les persones extremadament impulsives i imprevisibles, dependents i canviants; el T. histriònic de les persones excessivament emotives i demandants d’atenció, seductors i constantment necessiten admiració.

El tractament psicològic es imprescindible per tractar l’estat d’ànim, sentiments, pensaments i conductes. Es important també treballar les habilitats socials de les persones que presenten trastorns de la personalitat.

Moltes vegades, busquen l’assessorament d’un psicòleg  especialista en adults per a millorar o fer front a situacions puntuals de vida i no només quan tenim  problemes psicològiques, sinó quan busquem un suport.

 En general, aquest tipus de consultes estan relacionades amb la millora d’habilitats socials i competències emocionals, i solen precisar unes poques sessions.

Des de Psicologia Eixample et podem acompanyar en aquestes situacions quotidianes:

• Maneig de relacions tòxiques
• Preparar una entrevista de treball per a poder afrontar-la de manera eficaç i elaborar un currículum vitae.
• Aprendre a parlar en públic
• Comunicació Assertiva (saber dir no)
• Aprendre a manejar adequadament les emocions
• lució de problemes
• Organització del temps
• Millora de la confiança en un mateix
• Millorar les habilitats de lideratge
• Millora de les relacions amb els fills
• Millora de les relacions amb familiars
• Augment del rendiment laboral o acadèmic
• Orientació laboral o acadèmica
• Maternitat
• Divorci